Deure

El deure és l'obligació moral de fer o deixar de fer quelcom, independentment del desig d'acomplir-lo, fer d'acord amb l'imperatiu categòric segons el punt de vista kantià. Es relaciona amb la llibertat, ja que és la consciència la que impulsa a exercir el lliure albir de manera que no contradigui el deure, per tranquil·litzar els escrúpols i actuar èticament. La disciplina que estudia el deure s'anomena deontologia.

Ciceró va estudiar el deure a De Oficiis (44 aC), un assaig filosòfic en forma de carta al seu fill. Influït per l'estoïcisme, afirma que tot home ha de conèixer el seu deure per poder complir-lo i ser un ciutadà amb honor. Aquest deure pot venir de quatre fonts:^[1]

del simple fet de ser persona
de la posició que ocupa (modernament es diria del rol social, per exemple el lloc de treball, la família o el grup de pertinença; cada grup té unes obligacions determinades)
de la pròpia personalitat
dels propis valors

Els deures específics imposats per la llei o la cultura varien considerablement, segons la jurisdicció, la religió i les costums socials.

↑ Cicero, Marcus T. De Officiis. Cambridge: Harvard UP, 1913. Print.

[1] Cicero, Marcus T. De Officiis. Cambridge: Harvard UP, 1913. Print.

[1]